Dia Mundial Higiene de Mans 2020
Dia Mundial de la Higiene de Mans 2020
5 maig, 2020
Mostrar tot

Dia Mundial de la Infermeria

Dia Mundial de la Infermeria

Cada 12 de maig es celebra el Dia Mundial de la Infermeria a tot el món per commemorar el naixement de la considerada mare de la infermeria moderna, Florence Nightingale.

A Accent Social aprofitem l’avinentesa per reconèixer a aquest col·lectiu, fent una menció especial a totes les infermeres i infermers que treballen a la nostra entitat.

Durant els darrers mesos, amb l’aparició de la pandèmia de la Covid-19, les persones professionals de la infermeria han esdevingut encara més imprescindibles. Hem tingut el plaer de parlar amb dues infermeres d’Accent Social, la Fátima Drammeh, de l’Equipament Integral Meridiana, i la Kristy Clérigo, de l’Equipament per a Gent Gran Josep Miracle, perquè ens expliquin la seva experiència.

Ja fa gairebé dos mesos que el Govern Espanyol va declarar l’estat d’alarma per la crisi del coronavirus, i amb ell l’adopció de mesures que limiten el dia a dia de la ciutadania. Entre altres coses, l’estat d’alarma va suposar el confinament de tothom i només l’activitat de les feines considerades serveis essencials.

Des de llavors, a l’Equipament Josep Miracle s’hi han confinat totes les persones usuàries del centre i no poden rebre visites de ningú de l’exterior. La Kristy explica que a la residència van ser previsors ja que uns dies abans de declarar-se l’estat d’alarma, es van reunir, tant persones professionals com residents, i es van poder coordinar a temps per tal que ningú es contagiés.

La Fátima, en canvi, expressa que al principi va sentir preocupació per la complexitat de les persones usuàries del centre on ella treballa. Tot i això assegura que “vam poder actuar amb rapidesa ja que les persones usuàries han estat molt receptives i participatives”.

A Accent Social sempre tenim en compte les preocupacions i dubtes de les persones usuàries i les seves famílies que, en aquest cas, gràcies a la figura de les persones professionals de la infermeria i de la psicologia s’han pogut resoldre.

L’atenció i comprensió de les infermeres, així com el suport en el procés d’adquisició d’hàbits, ha estat transcendental.

Ambdues professionals coincideixen en haver centrat les seves rutines en l’acompanyament psicològic i emocional, en vetllar per la salut de les persones usuàries i en resoldre tota mena de dubtes que sorgissin entorn la salut.

Un element clau en l’efectivitat dels serveis ha estat el suport i coordinació entre companyes i companys. La Fátima Drammeh assegura que a l’Equipament Integral Meridiana “tothom s’ha implicat moltíssim i hem treballat en equip. Estic segura de que si s’haguessin establert rols per professions i jo hagués estat sola, no ens n’hauríem sortit”.

Al centre residencial Josep Miracle “totes i tots han tingut molta predisposició i ganes d’ajudar. Sens dubte la col·laboració entre totes les àrees ha estat crucial”, certifica la Kristy.

Tot i la col·laboració de les persones usuàries i la bona coordinació entre els equips, la situació no ha estat fàcil per a ningú. Canvis d’horaris, reorganitzacions de tasques, adquisició de nous hàbits…

Per a la Fátima, que es descriu com una persona sensible, el que ha estat més difícil és “el fet de trencar les rutines de les persones usuàries. En molts casos no entenien que la justificació era ‘perquè el Govern ho dictamina’”. Per sort, la situació actualment és més estable ja que tothom s’ha anat adaptant als canvis però “l’inici va ser estressant”, valora la Kristy.

Cada dia a les 8 del vespre la ciutadania surt als balcons i finestres a aplaudir com a mostra d’agraïment a la feina de les persones professionals sanitàries, de neteja, de supermercats, policia… “Jo al principi, quan eren les 8 i sentia els aplaudiments, plorava”, explica la Fátima. “No ha estat fàcil sentir que ets de les poques persones que pots sortir al carrer. No deixem de ser persones, si fos per mi, m’hagués quedat a casa amb la meva família”, sentencia.

Tant ella com la Kristy s’han sentit molt valorades i escoltades. És per això que demanen que es segueixi reconeixent la seva feina un cop acabi la pandèmia. “Cal recordar que, de moment, és una malaltia que no té cura ni vacuna” conclou la Kristy Clérigo, però tant ella com la Fátima Drammeh es mostren esperançades i desitgen que la consciència i els nous hàbits persisteixin.

 

Des d’Accent Social volem agrair la tasca de la Kristy, la Fátima i de totes les persones professionals de la infermeria de la nostra entitat. Gràcies per la vostra professionalitat i generositat.