Superilles socials, atenció domiciliària Accent Social - Foto Adrià Costa
Superilles socials, un nou model d’atenció domiciliària
5 Juliol, 2019
L'atenció centrada a la persona, exemple
L’Atenció Centrada a la Persona: la mirada humana per acompanyar i empoderar la persona
17 Juliol, 2019

Accent Social és una empresa que gestiona, entre altres, part del servei d’atenció domiciliària de Barcelona. Atén 5.200 persones i dona feina a 1.400 treballadors, la majoria dones, però cada vegada més homes. “Cuidadors ho som tots”, assenyalen.

 

Darrerament, l’entitat ha integrat en la seva tasca l’enfocament de l’ètica de la cura, on les persones se situen al centre de l’atenció. En parlem amb Sònia Ibáñez, responsable d’Innovació Tècnica d’Accent Social.

 

– Què significa l’ètica de la cura per Accent Social?

– La cura té a veure en “ocupar-se” i cuidar des de les preferències i les necessitats personals de cada persona. Des d’aquesta perspectiva passem del què fem al com ho fem, passem de ser prescriptors a facilitadors, el que requereix una empatia i no prejutjar per poder acompanyar i esdevenir un facilitador perquè algú altre assoleixi el seu projecte de vida o fites, o simplement seguir fent el que vol fer, però el que pot suposar a vegades un xoc amb les pròpies creences i valors plantejant dilemes ètics.

Durant la nostra vida tots hem estat cuidats o hem cuidat, donem i rebem cura, i també existeix l’autocura. L’ètica de la cura en definitiva posa les persones al centre de l’atenció.

 


– Tradicionalment es pensava en la persona que és cuidada. Però l’ètica de la cura també aborda el cuidador. Com es planteja des de l’empresa la cura de qui cuida?

– L’autocura es fonamental per poder tenir cura dels altres. Es fa necessari escoltar als professionals i donar eines per que desenvolupin les competències necessàries per afrontar les seves tasques diàries i evitar una sobrecàrrega. Han d’existir espais on tots els equips puguin exposar dubtes, plantejar casos, reflexionar sobre la pràctica diària i trobar l’equilibri entre la pràctica professional i el benestar emocional.

Molts dels nostres professionals treballen sols, per exemple a un domicili, però es vital que sentin que formen part d’un equip.

“Cal trobar l’equilibri entre la pràctica professional i el benestar emocional”

 


– Els cuidadors tenen dilemes i dubtes en el seu dia a dia. De quin tipus?

– L’atenció i cura a persones en molts casos vulnerables, pot provocar dilemes i dubtes quan s’enfronten a situacions íntimes i de proximitat. L’atenció posa al centre la persona i som coneixedors de les necessitats, preferències i vida quotidiana per poder-la acompanyar en el seu pla vital, però tot això pot convertir-se en un conflicte quan les creences, els valors i decisions no s’ajusten a la nostra pròpia realitat.

Són dilemes de tot tipus: persones que prefereixen menjar el que volen, tot i tenir restriccions mèdiques, que decideixen no seguir una medicació, donar més valor al que diu un fill que al professional, obstinació terapèutica en processos de final de vida, no respecte a la informació privada, sospites de maltractament, ingressos involuntaris, entre altres.

 


– Per què Accent Social ha acabat creant un comitè d’ètica. És habitual en aquest tipus d’empreses?

– Accent Social creu que és necessari adquirir un compromís per tal d’oferir un suport als equips que tenen cura de persones. Espais de reflexió on poder exposar dilemes i resoldre’ls des d’una perspectiva ètica i seguint els seus principis (autonomia, beneficència, no maleficència i justícia). Un pas endavant en aquest compromís es la creació del comitè assistencial ètic d’Accent Social (CAEAS).

Té com a objectiu donar resposta i suport així com fomentar el bon tracte, les bones practiques i fer-les extensives a tota l’entitat.

“Estem convençuts que ser de les primeres entitats amb un comitè d’ètica ens donarà molts bons resultats en la pràctica diària”

 
Cada vegada és més habitual trobar espais de reflexió ètica al sector, malgrat que els comitès encara no són massa habituals. Estem convençuts que ser de les primeres entitats que es comprometen amb un comitè ens donarà molts bons resultats en la pràctica diària, posant a les persones al centre de l’atenció. A més, ens permetrà humanitzar els processos de cura i ampliar les bones pràctiques.

 


– A Barcelona s’ha provat de treballar l’atenció domiciliària amb superilles. Des de la perspectiva de l’ètica de la cura és un model positiu? Per què?

– El model de superilles socials és positiu ja que posa la persona al centre i fa que els vincles relacionals i de cura s’enforteixin. La persona usuària exerceix la seva autonomia amb una prestació de servei que s’ajusta a les seves necessitats. Els professionals del treball familiar poden treballar en equip i crear vincles relacionals, que sota un altre format serien més escassos.

A més, comparteixen espais per descansar entre serveis i posar en comú el pla de treball, les incidències i, sobretot, les bones practiques que s’aconsegueixen. En definitiva, és un bon punt d’inici per començar a treballar els espais de reflexió ètica.

 


Entrevista publicada prèviament a: https://www.naciodigital.cat/noticia/182957/quan/cuidar/es/ser/familia