Qualitat en el servei d'atenció a persones
Accent Social reclama més i millors mecanismes per assegurar la qualitat en els serveis a les persones
18 Juliol, 2019
Violència de Gènere, Lídia Vaquero d'El Safareig
“La dona és el centre de la nostra atenció i tasca social”. El Safareig, per una societat lliure de violència de gènere
24 Juliol, 2019
Mostrar tot

Davant la polèmica de la Llei Aragonès, Administració, empreses i sindicats coincideixen en la necessitat d’avaluar la qualitat dels serveis a les persones

Llei Aragonès i qualitat dels serveis a les persones

La Fundación Edad&Vida i Accent Social van celebrar una jornada en què es va debatre sobre la situació del sector de l’atenció a les persones i els seus reptes de futur

Segons xifres de l’Idescat, en l’actualitat el 18,8 % de les persones residents a Catalunya tenen més de 65 anys i un 6% passa dels 80. Un context social en què la dependència és una realitat cada cop més acusada i en el qual, per tant, cal buscar mecanismes que assegurin la capacitat d’oferir uns serveis d’atenció a les persones des dels majors estàndards de qualitat.

Sobre aquest i altres reptes van debatre el passat dijous al Col·legi d’Economistes representants de l’Administració, empreses de serveis a les persones, sindicats i associacions d’usuaris que es van donar cita en un acte organitzat per Edad & Vida i Accent Social sota el títol “Prestació de Serveis a les Persones: Què, Qui, Com. Visió d’experts i usuaris”.

 

AJUSTOS DE LA LLEI ARAGONÈS

El projecte de Llei de Contractació de Serveis a les Persones, conegut com a Llei Aragonès, ha centrat el debat en els últims mesos en qui ha de prestar aquests serveis: empreses especialitzades, entitats del Tercer Sector o administració.

No obstant això, José Antonio Mur, director d’Accent Social; Marina Giner, responsable del Servei d’Atenció Domiciliària, de FeSP-UGT Catalunya, Miquel de Benito, director de contratació de l’Ajuntament de Barcelona; i Josep Carner, representant de la Federació d’Associacions de Gent Gran de Catalunya, van coincidir en què el debat ha deixat de banda l’element més important de l’equació: el benestar de les persones usuàries.

En aquest sentit, van exposar la idoneïtat d’assegurar un entorn professional en què la prioritat sigui oferir unes prestacions òptimes tant per a les persones usuàries com per a les treballadores.

“Als ciutadans, els pacients i els contribuents els importa que el servei que reben sigui de la millor qualitat possible i no el tipus de contracte que pugui tenir el seu proveïdor”, va assegurar Francesc José Maria, assessor en l’àmbit sanitari i social que va pronunciar una ponència durant la jornada.

Des del punt de vista d’Accent Social, José Antonio Mur va subratllar: “El que estem reivindicant els operadors econòmics és que se’ns jutgi per la qualitat del servei que prestem i no per la tipologia d’entitat. Demanem transparència i igualtat de tracte i que el debat se centri en com millorar la qualitat en l’assistència a través d’organismes independents que controlin, supervisin i avaluïn la prestació del servei “.

 

UN SISTEMA D’AVALUACIÓ CONTÍNUA

Pel que fa a la qüestió sobre què hauria de contenir una llei que regulés la col·laboració publico-privada, els assistents van reivindicar la creació d’estructures de control que avaluïn de manera contínua la qualitat de la prestació dels serveis.

Un element d’examen que ja existeix en països com el Regne Unit, on l’anomenada Care Quality Comission /a> (CQC) actua com a mecanisme independent amb capacitat executiva per avaluar la prestació dels serveis socials i sanitaris amb funcions com controlar el registre de proveïdors o supervisar, inspeccionar i valorar els serveis.

També ajuda a protegir els usuaris dels serveis i informa a la societat de manera independent sobre la situació dels mateixos, tenint potestat fins i tot de finalitzar aquells serveis que no compleixin amb els requisits mínims exigits.

En relació al concert social que proposen les directives europees de contractació, els ponents van destacar que cal que es garanteixi la concurrència i no discriminació en l’elecció de l’entitat, ja que la concertació no pot suposar trencar el sistema de “control d’accés”.

Una no correcta aplicació del concert social podria significar canviar radicalment el sistema de contractació actual i passar a adjudicacions directes sense una licitació prèvia, en la que s’esculli al millor licitador, basant-se en uns paràmetres prèviament coneguts, és a dir, amb transparència i igualtat d’ tracte cap a tots els operadors econòmics.

 

DIGNIFICACIÓ DEL SECTOR I NECESSITAT DE DIÀLEG

En referència a la dignificació del sector, el representant d’Accent Social va apuntar la necessitat de millorar la formació i les condicions laborals dels treballadors.

Per la seva banda, la representant d’UGT, Marina Giner, va declarar: “Als treballadors no els importa ni els afecta el tipus d’entitat que presta el servei, atès que tots els operadors econòmics, inclosa l’Administració, apliquen el mateix Conveni i les mateixes condicions laborals. El que sí cal reivindicar és que les administracions aportin més recursos econòmics que repercuteixin en la millora de les condicions laborals dels treballadors “.

 

Publicació original a La Vanguardia: https://www.lavanguardia.com/local/20190719/463584045341/administracion-empresas-sindicatos-reclaman-evaluar-atencion-personas-brl.html