Va estudiar sociologia i va treballar per primer cop en temes de gènere a la Fundació Maria Aurèlia Capmany | UGT Catalunya. Des del primer moment, la Lídia tenia clar que es volia dedicar a temes de gènere, dones i violència masclista. Va fer el seu estudi de carrera sobre violència domèstica i un màster a la UAB sobre violència familiar. Allà és on justament va conèixer les seves companyes actuals de l’associació El Safareig, de Cerdanyola del Vallès.
Des d’Accent Social ens va agradar molt la seva visió, ja que coincidim amb la premissa que la persona atesa ha d’estar en el centre d’atenció del servei. I, justament, la Lídia, en una trobada que vam tenir fa unes setmanes, ens afirmava com és d’important aquest valor. Ens deia:
“No hi ha un patró concret a seguir quan la persona és el centre. En el nostre cas, la dona explica el seu malestar i és ella mateixa qui ha de fer la demanda concreta. Nosaltres mai estarem un pas més endavant que la dona a la qual atenem. En tot cas, al costat o un pas enrere. Pensem que si els professionals van un pas per davant de la persona atesa, no la poden veure, la perden de vista. I, si no la veuen ni l’escolten, pot ser que la persona no estigui preparada per allò que poden creure que és el millor per ella. La dona ha d’arribar fins on ella vulgui o pugui”.
En els Serveis d’Atenció Domiciliària (SADs) com els que gestionem a Accent Social, en alguns casos ens hem trobat casos de persones usuàries –dones- que poden estar patint violència de gènere.
En aquests casos, el o la professional ha de conèixer molt bé els recursos i serveis d’informació i atenció del municipi. Així pot mostrar les possibilitats per, quan vulgui o pugui la persona, truqui o a demani una visita. El o la treballadora ha de ser capaç de donar la informació i traslladar la situació que expressa la persona usuària al seu equip de coordinació, perquè sigui informat als Serveis Socials de competència.
En aquest cas, la dona té a la seva disposició els següents recursos i serveis d’informació: