Com cuidar cuidant-se. Una conversació amb la Mercedes

“La cura del meu fill Marcos no m’ha impedit desenvolupar els meus propis projectes personals”

El passat dia 5 de novembre celebràvem el Dia Mundial de les Persones Cuidadores. Enguany, hem volgut dedicar aquest dia a les persones cuidadores no professionals, com la Mercedes, amb qui hem tingut l’oportunitat de conversar. La Mercedes és la mare del Marcos, un usuari del SAD de Viladecans amb alta dependència.

La Mercedes és una persona molt vital. Es percep des del primer moment que parlem amb ella. La seva energia i optimisme s’encomanen i també ens porten a parlar amb ella de tots els aspectes de la seva vida. Des de les primeres notícies al néixer el Marcos, fins la incertesa del futur, sempre amb espontaneïtat i confiança. Sobretot parlem del seu fill, al que adora, i del que significa la cura des de la seva experiència. Ens comparteix les emocions que l’han envoltat, com a dona i com a mare, i les seves reflexions personals.

UNA VIDA COMPAGINANT LA CURA DEL FILL AMB ELS PROJECTES PERSONALS

El Marcos va néixer ara fa 44 anys amb anòxia cerebral, una afecció del teixit cerebral. Per això, des de ben petit ha necessitat atenció especialitzada i suport constant. Era el seu primer fill.

Durant els seus primers anys, la Mercedes va haver de deixar la seva feina per poder dedicar-se a l’atenció del seu fill, mentre el seu marit treballava fora de casa. Malgrat això, sent que sempre han trobat la manera d’equilibrar la seva quotidianitat, des de la coresponsabilitat:

“Tot i que el meu marit treballava i jo no, des que el nostre fill va néixer ens hem repartit les tasques a casa. Quan un s’encarregava de la seva cura, l’altre anava a comprar, per exemple. Els dos hem estat molt conscients de la realitat… Avui, que ambdós estem jubilats, podem escollir com compartir el nostre temps”.

La recerca de l’atenció i educació adequades pel Marcos sempre han centrat l’interès principal de la família. L’elecció va requerir un important esforç econòmic que va dur a la Mercedes a buscar una feina per poder fer front a aquesta nova despesa. El que a l’inici resultava un sacrifici, després va ser una oportunitat. No només els va permetre l’educació especialitzada que volien per al seu fill, sinó que ella, en concret, va recuperar una parcel·la que havia abandonat:

“M’havien parlat tan bé del centre que vaig posar-me a treballar un altre cop, després d’estar dos anys cuidant del Marcos. Fins llavors no vaig ser prou conscient del que em generaria la feina a nivell personal. Em permetia desconnectar. Va ser una bona decisió”.

A més, aquesta elecció li va permetre retrobar-se amb una part d’ella mateixa, de la seva autonomia i de la seva personalitat. La seva essència activa, decidida i amb recursos per aportar en una entorn laboral. Ens confia que, sorprenentment durant la seva jornada, no hi pensava en el Marcos, al contrari del que creia que succeiria, no se sentia culpable.

Una altra part del seu compromís amb el Marcos i amb si mateixa ha estat vinculat amb la seva salut. Sabedora de la influència que el seu benestar propi té en el benestar del seu fill, ens confessa:

“Jo m’estimo molt a mi mateixa. Busco els meus moments; escoltar música, prendre el sol… La cura del meu fill Marcos no m’ha impedit desenvolupar els meus propis projectes personals ni m’ha afectat greument a la salut. És més, si jo estic bé, ell també ho està”.

L’AUTOCURA, UN ENCERT

També, des de fa anys, la Mercedes acudeix gairebé cada dia al gimnàs on fa exercicis per mantenir-se activa i enfortir la zona lumbar i les cames. Assegura que haver cuidat la seva salut, el físic i l’autoestima han estat un encert que li han garantit una millor qualitat de vida.

“Tot això m’ha permès estar a gust amb mi mateixa i ser capaç de no només cuidar del Marcos, sinó també del meu matrimoni, de la meva altra filla, dels meus anhels…”

La Mercedes comparteix amb altres mares i pares del centre on assisteix el Marcos la seva filosofia de vida. Encoratja les famílies a desconnectar i a trobar moments per elles mateixes:

“Crec que jo he sabut combinar la cura del Marcos, repartida amb el meu marit, amb desenvolupar el meu projecte de vida. No he renunciat al que a mi m’agrada o m’ha vingut de gust fer. M’agrada compaginar-ho. És cert que al principi plorava molt, però vaig trobar la manera de desconnectar. Animo a les altres mares i pares a que facin el mateix i desconnectin, de tant en tant, de les responsabilitats que implica la cura, per la seva salut mental”.

Amb 75 anys, la Mercedes mira enrere satisfeta i cap el futur, amb cert temor:

“Cada vegada estic més enfadada amb l’edat que tinc (riu). Tot i que estic molt bé, sóc conscient que la vida és limitada, i penso en com estarà el meu fill quan faltem. Jo sóc molt detallista i penso que hi ha detalls que ningú els tindrà amb ell, però intento no capficar-m’hi massa”.

És un moment emotiu, es nota que a vegades hi dona voltes però de seguida es refà. Sens dubte, el seu fill també ha estat un motor a la seva vida.

L’IMPORTANT PAPER DE LES PERSONES CUIDADORES NO PROFESSIONALS

A Accent Social volem donar visibilitat al paper de les persones cuidadores no professionals, conscients del rol protagonista que ha tingut i té la família per garantir les funcions de cura. L’atenció d’una persona amb dependència comporta assumir una responsabilitat diària, fet que implica una dedicació intensa i pràcticament constant. Aquest fet pot arribar a comportar impactes negatius en la salut i en la quotidianitat de la persona cuidadora. També pot suposar renúncies, a projectes de vida propis i il·lusions.

Aquesta tasca no professionalitzada és habitualment atribuïda a les dones, per la interiorització dels models per raó de gènere. Per evitar-ho, la col·laboració i el suport familiar i social són factors determinants.

Agraïda per l’oportunitat de donar veu a la seva experiència particular i per extensió a les persones cuidadores no professionals, la Mercedes conclou amb aquest missatge:

“M’agradaria que també es reconegués intensament la tasca de les cuidadores professionals. És impressionant veure com donen el 100% de la seva persona.”

Els equips d’Accent Social treballen diàriament per atendre persones que com el Marcos, requereixen d’un suport, que majoritàriament sempre ha exercit el seu entorn proper. Estem molt orgulloses de la tasca dels nostres equips professionals, també quan indirectament permeten “petits espais de desconnexió i respir” a les persones cuidadores no professionals, com diria la Mercedes. El nostre desig és que tant les persones usuàries com les del seu entorn proper, puguin portar a terme els seus projectes.

A totes les persones cuidadores, us volem traslladar el nostre reconeixement i alhora fer visible el vostre protagonisme. I, en especial a tu, Mercedes, et donem les gràcies per la teva generositat, per compartir una part de la teva intimitat amb nosaltres, #AccentEtsTu.