Com prevenir les caigudes a la llar: el paper clau del SAD en la detecció precoç i l’adaptació de l’entorn

Les caigudes constitueixen un dels síndromes geriàtrics més freqüents i amb un major impacte en la qualitat de vida de les persones grans. En molts casos, no només generen lesions físiques, sinó que també provoquen pèrdua d’autonomia, por de tornar-se a moure i un deteriorament progressiu de la funcionalitat.

En aquest context, el domicili, habitualment percebut com un entorn segur, pot convertir-se en un espai de risc si no s’identifiquen i corregeixen determinats factors. És aquí on el Servei d’Atenció Domiciliària (SAD) adquireix un paper clau, tant en la prevenció com en la detecció precoç de situacions de risc.

Des d’Accent Social, entitat especialitzada en serveis d’atenció domiciliària i habitatges amb serveis per a persones grans, la prevenció de caigudes forma part de l’atenció diària que els equips professionals presten als domicilis.

DETECCIÓ PRECOÇ DE RISCOS: OBSERVAR PER PREVENIR 

Un dels principals valors del SAD és la seva capacitat per intervenir directament en l’entorn habitual de la persona. Mitjançant l’observació continuada, les professionals de l’atenció domiciliària poden identificar factors que incrementen el risc de caigudes: des d’obstacles físics fins a hàbits poc segurs.

Tal com explica Andrea Mateos, coordinadora tècnica del SAD de Castelldefels, gestionat per Accent Social, els riscos més habituals es concentren en situacions quotidianes:

«Les caigudes per relliscades en entrar o sortir de la dutxa són molt freqüents. També a la cuina, quan hi ha restes de menjar o líquids a terra. A més, les escales, tant al domicili com a les zones comunes, representen un factor de risc important».

A aquests elements s’hi sumen altres factors aparentment menors, però molt presents en el dia a dia, com ara cables en zones de pas, catifes mal fixades o paviments en mal estat, que poden desencadenar accidents si no es corregeixen a temps.

INTERVENCIÓ AL DOMICILI: DE LA DETECCIÓ A LA PREVENCIÓ ACTIVA 

L’adaptació de la llar és una de les estratègies més eficaces per reduir el risc de caigudes. En molts casos, no calen grans reformes, sinó ajustos senzills que facilitin la mobilitat i minimitzin situacions de perill.

Entre les mesures més habituals suggerides pels professionals d’Accent Social destaquen especialment les relacionades amb la higiene personal, un dels moments de més vulnerabilitat: “Es recomana la instal·lació de barres de suport, agafadors, plats de dutxa accessibles o tamborets de dutxa per facilitar una higiene més còmoda i segura”, assenyala Mateos.

Aquestes intervencions, aparentment simples, tenen un impacte directe en la seguretat i en l’autonomia de la persona, contribuint que pugui desenvolupar-se amb més confiança en el seu entorn habitual.

La prevenció també forma part de la feina quotidiana de les treballadores familiars d’Accent Social. Tal com explica Victoria Ruiz, treballadora familiar del SAD de Castelldefels gestionat per Accent Social: “És fonamental retirar obstacles com catifes, cables o objectes que puguin dificultar el pas i augmentar el risc d’ensopegades”.

La professional destaca, a més, la importància de disposar d’elements de suport en zones especialment sensibles com el bany, així com d’utilitzar ajudes tècniques quan sigui necessari. “L’ús de bastons o caminadors, juntament amb una bona il·luminació, especialment durant la nit, és clau per prevenir caigudes”. Així mateix, recorda que l’activitat física regular, com sortir a caminar, contribueix a mantenir la mobilitat, la força muscular i l’equilibri.

DETERIORAMENT COGNITIU I CAIGUDES: UN RISC AFEGIT 

El deteriorament cognitiu incrementa el risc de caigudes en afectar l’atenció, l’orientació i la capacitat de percebre situacions de perill. Com assenyala la treballadora familiar, les persones amb deteriorament cognitiu “poden tenir més dificultats per identificar obstacles o reaccionar adequadament” , fet que requereix una intervenció específica i adaptada. En aquests casos, Ruiz indica que la combinació d’estimulació cognitiva, acompanyament i supervisió adaptada resulta clau per reduir riscos i millorar la seguretat a l’entorn domiciliari.

Quan es detecta una situació de risc, els professionals del SAD activen un circuit d’intervenció que permet una resposta àgil i coordinada. En aquest sentit, la coordinadora tècnica del SAD de Castelldefels gestionat per Accent Social, explica que:

«Quan les auxiliars detecten qualsevol tipus de risc, ho comuniquen a coordinació perquè es valori. Posteriorment, es contacta amb el Departament de Prevenció de Riscos Laborals per avaluar la situació i proposar les mesures necessàries.

Aquest enfocament interdisciplinari permet actuar de manera preventiva i adaptada a cada cas concret, reforçant una atenció centrada en la persona.

MÉS ENLLÀ DE LA PREVENCIÓ: AUTONOMIA I QUALITAT DE VIDA 

Prevenir les caigudes també significa preservar l’autonomia i la qualitat de vida de les persones grans. En aquest sentit, afirma Mateos, totes les actuacions del SAD comparteixen un objectiu comú:

«Millorar la seguretat de la persona usuària i afavorir que pugui romandre al seu domicili en les millors condicions possibles, amb el màxim nivell d’autonomia i seguretat».

La feina del SAD, basada en la proximitat i l’observació continuada, contribueix a crear entorns més segurs i adaptats a les necessitats de cada persona. L’experiència d’Accent Social en serveis d’atenció domiciliària i habitatges amb serveis per a persones grans demostra que moltes caigudes es poden prevenir mitjançant una detecció precoç, petites adaptacions a la llar i un acompanyament personalitzat.

Article publicat abans al Monogràfic Especial de Síndromes Geriàtriques de Geriatricarea.