Està Catalunya preparada per garantir unes cures de qualitat a la futura gent gran?

On volem ser quan tinguem 60, 70 0 80 anys?

El 96% dels catalans ho tenen clar. Tot i el sorgiment de noves alternatives, romandre al propi domicili continua sent l’opció més desitjada en un futur, segons es desprèn de l’informe “El futur de les cures”, elaborat per Sondea per a Clece a partir de 2.000 entrevistes a espanyols d’entre 55 i 77 anys.

Aquesta realitat, sumada a l’important canvi demogràfic que experimentarà Catalunya els propers 20 anys amb l’entrada dels baby boomers a la tercera edat -la generació nascuda entre els anys 1956 i 1977 i que actualment és la més nombrosa a Espanya-, requereix una necessària reflexió sobre el futur del sector de les cures a la nostra comunitat.

Romandre al nostre domicili, com desitja la immensa majoria de la població catalana, només serà possible si es compta amb serveis de cures de qualitat com l’Assistència a Domicili (SAD), la Teleassistència o els Centres de Dia, que faciliten que la gent gran puguin residir a casa seva de forma autònoma i segura.

En accedir a aquests serveis, les persones que es decantin per viure al seu domicili no només salvaguardaran la seva intimitat i independència, sinó que a més se sentiran més acompanyades, disminuint així les possibilitats de patir solitud no desitjada, una situació cada cop més comuna a mida que complim anys.

En definitiva, els serveis de cures tindran un paper fonamental per optimitzar la qualitat de vida de la futura gent gran, i cal garantir l’existència de diverses opcions per tenir l’oportunitat de triar la que més s’adapti a les necessitats i preferències personals.

INNOVACIÓ EN EL MODEL D’ASSISTÈNCIA I HABITATGE PER A PERSONES GRANS

En aquest sentit, hi ha fórmules innovadores que combinen el millor de cada model, com les residències de gent gran organitzades en unitats de convivència.

Aquests centres es donen suport a l’Atenció Integral Centrada a la Persona (AICP), un model assistencial que combina la màxima personalització de les cures dels residents amb el manteniment de la seva capacitat de decidir sobre les accions quotidianes, podent establir els seus propis hàbits: des de a quina hora dinen o es fiquen al llit fins quan volen rebre visites.

Per això, s’estableixen petits grups de persones amb interessos comuns i un nivell similar d’autonomia que comparteixen un espai reservat –i adaptat– a les instal·lacions del centre. És el més semblant a disposar de casa teva, però dins d’un complex on a més es presten serveis comuns adequats a les cures que necessita cada individu.

Un model similar a la fórmula del cohousing, arrelat des de fa temps als països nòrdics, que permet a persones afins conviure mantenint certa independència, i que ja està començant a cobrar força a Catalunya: al voltant del 58% dels catalans valora positivament la idea de compartir un habitatge amb altres persones grans, com a alternativa al model tradicional de residències.

Tot i això, cal una reflexió profunda sobre quines solucions donar al repte demogràfic.

LA NECESSITAT D’UN DEBAT PER DONAR RESPOSTES AL REPTE DEMOGRÀFIC

En 20 anys, més d’una quarta part de la població de Catalunya probablement necessitarà en algun moment atenció personalitzada per combatre els reptes derivats de l’edat. Per això, resulta prioritari conscienciar tots els actors implicats en el sistema de cures, així com la resta de la societat, sobre la necessitat de generar un debat que ens permeti replantejar el model de cures abans que la generació del baby boom arribi a la vellesa.

Entre altres claus, és prioritari apostar per una col·laboració publicoprivada que permeti augmentar la inversió i el desenvolupament dels serveis d’atenció que prestem a les nostres persones grans, per tal d’abordar el repte que planteja un canvi en la tendència demogràfica existent.

Així mateix, resulta crucial promoure la millora de les condicions laborals de les persones treballadores, millorant les ràtios del personal dedicat a la cura de la gent gran, i, en definitiva, impulsant avenços necessaris en la professió. La creixent esperança de vida de la nostra població ha d’estar inexorablement lligada a un increment de la qualitat de vida que ens permeti a nosaltres, els més grans del futur, decidir com volem que siguin les nostres cures.

Article publicat abans a El Periódico: https://www.elperiodico.com/es/sociedad/20211217/cataluna-preparada-garantizar-futuros-mayores-12996030