Barcelona, 14 de juny de 2019. Aquest 2019, a Catalunya s’han presentat ja 260 denúncies per violència domèstica a persones grans, amb 20 detinguts i 267 persones ateses, xifres lleugerament superiors a les de l’any anterior. No hi ha estudis recents que acreditin totes les situacions de maltractament, estafes, abús econòmic, maltractament psicològic, abandonament, negligència… Segons informe de l’OMS de 2018, 1 de cada 10 persones grans pateix algun tipus de maltractament, i aquesta xifra està subestimada, ja que només es denuncia 1 de cada 24 casos.
L’edatisme, la discriminació per raó d’edat, és definit com un “procés de discriminació i estereotipació d’una manera sistemàtica envers les persones d’edat avançada pel sol fet de ser velles” (R.Butler), i és aquesta discriminació el substrat de moltes situacions de maltractament a les persones grans.
El silenci de les víctimes pot estar motivat per diferents causes: per sentiments contradictoris quan el maltractament es produeix en un entorn de confiança, per por a represàlies, per aïllament social, per falta de consciència, o per causa d’un deteriorament cognitiu.
Malauradament, aquests fets tenen lloc amb molta freqüència i es presenten en diferents formes: maltractament econòmic, maltractament físic, maltractament psicològic o emocional, maltractament sexual, negligència, abandó i altres vulneracions de drets.
Per aquest motiu, entitats d’arreu de Catalunya s’han unit per denunciar aquesta situació i donar visibilitat al problema i a les possibles solucions a través d’accions conjuntes des del vessant normatiu, de sensibilització i comunicatiu.
«Tota persona maltractada necessita protecció, els grans també! Possiblement la cultura edadista, entre altres, provoquen que no hi hagi sensibilitat ni del legislador ni dels operadors judicials», afirmava Jordi Muñoz de l’Associació EIMA i representant del grup de treball legal del moviment.
Es proposa, alhora, valorar la necessitat d’endurir les penes quan la víctima és una persona gran en situació de vulnerabilitat. Aquesta hipotètica reforma de l’àmbit penal, hauria d’anar acompanyada d’una reforma processal. S’ha d’apel·lar, per tant, als partits polítics per la seva capacitat legislativa, i als síndics de Greuges i als Col·legis professionals com a promotors de molts canvis legislatius.
La descoordinació és un dels principals problemes a l’hora de detectar, avaluar i intervenir les situacions de maltractaments.
«Actualment existeixen un conjunt d’actuacions, recursos i iniciatives per a sensibilitzar, detectar i actuar enfront dels maltractaments a les persones grans però posem en dubte la seva efectivitat», comentava avui Llum Delàs de la Fundació de l’Esperança i representant del grup de treball del moviment per a definir recursos i serveis per a les persones grans maltractades
Avui en l’acte de presentació del Moviment “El bon tracte ens fa grans” s’ha presentat també el seu logotip realitzat per l’equip del Javier Mariscal.
L’àmplia representació de les entitats i el treball realitzat fins al dia d’avui, conforma una veu unitària de molta força i amb solucions concretes contra el maltractament a les persones grans i que, alhora, possibilita arribar a l’opinió pública amb uns objectius comuns de sensibilització i difusió, que tenen a veure en:
«Avui som més de 70 entitats d’arreu de Catalunya amb un mateix missatge i això ENS FA GRANS», concloïa Sònia Ibañez d’Accent Social, representant del grup de treball de comunicació del moviment.
L’acte l’ha tancat Juan Carlos Giménez-Salinas, President de la Fundació Provea, l’entitat que va impulsar des de l’inici el moviment, i afegia una reflexió sobre el contingut de la jornada i els agraïments a tots els que hi han participat, especialment al periodista Joan Julibert per la seva col·laboració.