Superilles socials, un nou model d’atenció domiciliària

Les superilles socials són el nou model assajat a Barcelona els darrers anys, per a millorar el servei d’atenció domiciliària.

En Luis Meseguer acaba de celebrar el seu 84è aniversari. Viu en un pis dels Habitatges amb Serveis per a la Gent Gran del camí Antic de València, un carrer de vianants a tocar del parc Central del Poblenou. Hi és des de fa dos anys i assegura que “té molt bona relació” amb els veïns. Però amb qui major vincle és amb la Lorena Andrea López, una treballadora del servei d’atenció domiciliària que ja és quasi com de la família.

“VULL QUE EM CONTINUÏ CUIDANT MOLTS ANYS”

En Luis va néixer a Sant Adrià de Besòs i de ben jove va seguir els passos del seu pare, d’origen murcià. Va aprendre la tasca d’impressor i, posteriorment, va liderar la petita empresa familiar. Ara, ja jubilat, viu en un dels 76 Habitatges amb Serveis, un edifici municipal del barri de Poblenou que gestiona l’entitat Accent Social.

A banda dels treballadors de l’equipament, en Luis rep la visita tres vegades a la setmana de la Lorena, una treballadora familiar del servei d’atenció domiciliària de l’Ajuntament de Barcelona, gestionat per Accent Social. És xilena i al seu país treballava de traductora i infermera. Després de quasi dos anys amb ell, el vincle és notable. “Vull viure molts anys i que la Lorena em continuï cuidant”, assegura.

UN NOU MODEL D’ATENCIÓ DOMICILIÀRIA

Barcelona ha assajat els darrers anys un nou model d’atenció domiciliària, les denominades superilles socials. Es tracta d’ajuntar un grup d’illes de cases d’un barri i gestionar conjuntament totes les persones usuàries d’aquest servei.

El Poblenou és un dels quatre barris de la ciutat on s’han començat a provar les superilles. El 2017 es va activar la primera i enguany la segona. Sumen en total 120 persones i la coordinació va a càrrec de Lorena Vargas, treballadora social d’Accent Social.

Un dels canvis de l’actual model és que les treballadores s’autoorganitzen al màxim i coneixen la pràctica totalitat de les persones usuàries, siguin o no atesos directament per elles. “Hi ha major autoorganització, menor dispersió i un tracte molt més directe”, resumeix Vargas.

“Aquesta nova manera de treballar ens genera molt menys estrès”, assegura la Lorena. En aquest sentit, la treballadora familiar destaca la reducció de desplaçaments com la principal millora. A més, s’adapten els horaris dels treballadors a les necessitats de la persona usuària. I qualsevol canvi, sigui causat per les persones cuidades o pels cuidadors, es gestiona de manera ràpida a través d’un grup intern de missatgeria instantània.

Des de l’entitat també es valora molt positivament aquesta nova manera de treballar. “És un model innovador que ha augmentat la satisfacció de les persones usuàries i ha generat una major confiança en els equips de treball”, argumenta Sònia Ibáñez, responsable d’Innovació Tècnica d’Accent Social. “La sostenibilitat social i econòmica serà clau per mantenir i ampliar aquest nou model”, conclou.

MÉS CONTACTE AMB LA FAMÍLIA

Un dels canvis que han portat les superilles a l’atenció domiciliària és un major contacte entre els cuidadors i la família. “Parlo regularment amb el seu fill i la seva filla. Compartim el seu dia a dia i les seves necessitats”, explica la Lorena. Abans, qualsevol contacte es feia a través de l’empresa i cap de les parts podia tenir el telèfon de l’altre.

En el cas de la Lorena i el Luis, la seva relació va més enllà dels tres dies que marca el servei d’atenció domiciliària. De fet, la treballadora familiar aprofita quan va a altres pisos dels Habitatges amb Serveis per saludar-lo i interessar-se pel seu estat. “Entro per veure si s’ha despertat i ha esmorzat a una hora raonable”, explica. “Està molt per mi”, reconeix agraït en Luis.

Entrevista publicada prèviament a: https://www.naciodigital.cat/noticia/182957/quan/cuidar/es/ser/familia
Foto: Adrià Costa / Text: Arnau Urgell